LA RUTA EN WIKILOC
Amb cinc minuts més n’hi ha prou per arribar al Monestir de San Llorenç de Sous, l’antic monestir benedictí esmentat en un document del 1003, tot i que la seva església és anomenada ja l’any 871
Alguns indrets d´aquest cim
La caminada d´aquest dijous ens porta fins Beguda , aquí iniciem la marxa , ens adonem de lo fred que està el dia sols baixar dels cotxes , també tenim unes primeres vistes de l´ermita plena de neu , de totes maneres fins arribar-hi tenim una bona estona de caminar , sense mes romanços ens posem a caminar
Una bona pujade per un marcat corriol avui molt mollat i relliscos .passem per la Salve Regina, anomenat així perquè antigament els romeus que pujaven a la Mare de Déu del Mont hi cantaven la Salve, després d'haver resat el rosari pel camí. ens fa arribar a la primera parada per fer un reagrupament de tote la colla ens trobem a la font de Roca Pastora , Explica la llegenda que una pastoreta va caure des de dalt del cingle situat sobre la font. Mentre anava caient la pastoreta es va encomanar a la Mare de Déu del Mont. Aquesta la va escoltar i la pastoreta no va prendre mal. Ara ja veiem molt més a prop el nostre destí , això si ben nevat
Just després del revolt a l'esquerre que hi ha darrere el monestir, es deixa la carretera i s'agafa un camí a la dreta que va pujant , en aquest indret comencem a trobar-nos neu entre patinades i força fang anem fent la pujada poc més de mitja hora arribem a la esplanade dels cotxes totalment nevat un espectacle , Un minut més de camí i ja només resta pujar l’escala que ens deixa davant mateix de , l´esglesia del segle XIVconstruïda entre els anys 1311 i 1318.
L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó , escrivia d´aquest indret mossèn Cinto Verdaguer l’any 1884: «Dels molts santuaris de Catalunya, i de fora d’ella, que he visitat, mai cap se m’havia aparegut tan hermós com ara mateix lo de la Mare de Déu del Mont . La imatge del poeta, mirant per sempre al Canigó, recordarà a les generacions futures la figura d’un home que va estimar profundament Catalunya
La baixada per lo perillós de la tartera fins al castellot la canviem baixem per la part del darrera , això si amb forces patinades ,de totes maneres arribem als cotxes sense cap mena d´enrenou a estat una bona excursió la primera amb neu aquest any
Una reflexió del Poeta acomiada l´excursió d´avui
