Sta Magdalena de Montpalau

 

LA RUTA EN WIKILOC

 

 

El tret de sortida a estat avui a les afores de San Jaume de Llierca ,una bona colla de bufets avui em pres la sortida a la Font de la Puda , comencem a pujar primer per pista fins trobar amb un bon corriol quens arriba fins les restes del castell de Montpalau tan sols resta en peu la paret d´una torra

Visitem l´ermita de sta Magdalena de Montpalau , aquesta ermita data de finals del segle XII o principis del XIII, es va aixecar la capella: la consagració de Santa Magdalena de "Montepaladio" fou l'any 1228 pel Bisbe de Girona

Aquest petit santuari marià, ubicat a la carena del Puig de l'Aguilar , el seu origen és romànic , apareix ja documentada a la segona meitat del segle XIII , el temple fou abastament ampliat al segle XVIIIes fa un aplec el dia 1 de maig i també el primer diumenge de setembre . En la foto podem veure el Company Toni 2 tanyen la campana que resta en l´ermita de nom " La Faustina"

Passem un torren amb un bon brollador d´aigua parem a descansar una estona i refrescar-nos , avui la calor ja es fa sentir una mique , mes endavant ens trobem amb el parc d´en Garrell

 

Parc d´en Garrell ,Josep Pujiula i Vila (1937-2016) també conegut com el Garrell o l'home de les cabanes va dedicar gran part de la seva vida a construir i reconstruir les Cabanes d'Argelaguer.un espai natural que Garrell va saber aprofitar al màxim per a recrear-hi un món molt personal amb cabanes i torres de fusta que s’enfilaven metres amunt i pous d’aigua i gorgues, aprofitant les obres de la Variant i dels materials sobrants configurant la Font de la Riera de Can Sis Rals, un espai surrealista 

Garrel va morir l´any 2016 les seves cendres romanen en l´interior de la cova tallada per ell mateix en una gran roque

Las flors de primavera acomiaden l´excursió d´avui

 

Balmas Balconeras

 

LA RUTA EN WIKILOC

 

 

En plena primavera trobem un dia quasi d´hivern plujos ple de boira i per fel la caminada molt ple de fang , la sortida d´avui està prop del poble de Tavertet , prenem la sortia per una pista per desboscar i aviat ens trobem amb la casa de Can Tafura molt ben consevade

La primera parada al cim d´una gran Roquer on la natura amb els anys a obert un canal amb el pas de l´aigua una curiositat d´aquests indrets , continuem amb una dolenta baixada per un corriol ple de fang i ens trobem amb la primere balme es la  Cavorca

 

Rere aquesta cova de la Baconera ens trobem amb un pas realment dificil per nosaltres amb l´ajuda decordes podem fer la baixada no sensepatir una mique , sense cap problema seguim endevant , també podem adonarnos de la molta humitat d´aquest lloc tot le de molsa tot vert

la cova i baumes de les Baconeres, indret molt feréstec i salvatge amb un caos de roques, penyes i amagatalls disseminats pel mig de la vegetació , el que si és cert, és que estan en un indret d'una bellesa inusual.

Anem trobant altres balmes

Per arribar a las vistes del pantà de Sau tenim que passar per un lloc realment difícil aquí tots no han pogut fer-lo a estat lent i laboriós , els altres an hagut de donar una petita volta , ara la caminada passa per camins oberts i com podem veure les vistes al pantà són magnifiques , la colla de Bufets del Ripolles ens agrupem per una bona foto de grup

Cova dels Teixidors d´uns 100 metres de llargade , La boca, de 2 per 1 metres, dóna pas, mitjançant una rampa de 3 metres de desnivell a una sala de 30 per 10 metres i una alçada de 4, en la qual es pot observar un avançat procés graviclàstic i algunes formes de reconstrucció. Al final d'aquesta sala i, mitjançant un petit corredor, arribem a una altra sala de 15 metres de llarg per 6 d'ample i tan sols 1 d'alt, trobant-se la seva planta coberta per una colada i observant-se, com a la sala d'entrada, un procés graviclàstic i algunes formes de reconstrucció

L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al s. XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091. La despoblació del s. XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet. L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona

 L´ultima de les baumes visitades u unes bones vistes de les Guilleries posa'n fi a la caminada

Un roquet típic de las Guilleries acomiada l´excursió d´avui